CAMI DEL CID: BURGOS – VALÈNCIA. 11 - 19 JUNY 2005

Dissabte 11. Sortida a les 9:00 hores del matí de BCN-Pedralbes, amb autocar per arribar a Burgos a mitja tarda.
Visita amb la bici, per escalfar, al castell, la catedral i el centre de la ciutat.
Primera avaria, trencada d’un raig i també una llanta “tocada”, acompanyat per l’Albert i en Jony, fem cap a Decathlon per fer un canvi de roda. No serà que no estava la bici ben a punt, Jordi?
Sopem pica-pica a Casa Pancho al costat de la plaça major, amb presentació “who’s who?” de tots els participants, encara que la majoria ja vàrem fer l’any passat la Via de la Plata.

Diumenge 12. Burgos- Salas de los Infantes (78 Km. aprox.)
Una vegada les bicis a punt amb les alforges al damunt sortim de Burgos direcció Revilla del Campo passant per el Monestir de Sant Pedro de Cardeña, avançant per la vorera del riu Arlazón. Arribem a Campolara al voltant del migdia i fem un àpat al carrer, a la porta d’una botiga de queviures que fa l’agost el mes de juny.; entrepans, begudes, gelats, meló, síndria ... per cert no tenien carajillo.
Primers 3 rebentons: Bernat, Alfonso, Albert i raig trencat per part d’en Joan que l’Albert arreglarà en arribar a l’hotel els voltants de les 18:00 hores. Abans però parada a la Revilla per culpa d’un intens i curt xàfec.
Al Pablo li cau la màquina de fotografiar a terra trencan-se l’objectiu, s’ha acabat el reportatge, llàstima perquè en Pablo sap fer unes fotos molt bones.
Sopem en una posada típica de Sales, on la majoria menja un bacallà a la Viscaina força potable.

Dilluns 13. Salas de los Infantes – El Burgo de Osma (80 Km. aprox.)
Avui toca pedalar per un dels llocs més bonics de tota la ruta, el parc nacional del Canó de Rio Lobos. Diada de molts rebentons (12) i trencada del canvi per part d’en Pepe al enganxar una branca de pi entremig de la cadena i pinyons; pedala a pinyó-fix i en arribar a El Burgo de Osma soluciona en part el problema ja que també s´ha espatllat la maneta del canvi.
Espectacular el Canó de Rio Lobos amb una colonia d’àligues i bultos lleonats de les més nombroses de la península, llàstima que el riu és sec, no hi baixa ni gota d’aigua.
Al sortir del Canó parada al Mesón d’Ucero per fer unes begudes i una mica de pa amb pernil i formatge. Arribem a l’hotel El Virrey de Burgo de Osma a les 18:30 hores aprox. Molt bon hotel situat al carrer major. Sopar poderós a Casa Marcelino, tast de primer i de segon lechazo o cochinillo al forn. Demà ja veurem qui pedala.

Dimarts 14. El burgo de Osma-Medinaceli (96 Km. aprox.)
En Carles Reboll s’en va cap a casa degut a que li han diagnosticat un principi de pneumònia. Sabem que arriba bé a BCN amb l’autocar de línia sobre les 20:30 aprox. Llàstima.
Esplèndit bufet de desdejuni i cap al taller, que ja ens coneixen d’en Pepe ahir, doncs en Jordi Vidal –Gandi- té un raig trencat. Comencem a pedalar i en els primers 10 Km. patim 4 rebentons, hi ha qui comença a pensar que estem “gafats”. Cap el vol del migdia fem una parada –bocata de truita- a Recuerda per aguantar fins a Barahona on piquem una mica de pà amb formatge i ens deixem anar per carretera fins Medinaceli. Visita al casc antic a dalt d’un turó, estratègic enclau de la calçada Caesar Augusta -de Saragossa a Toledo- que posteriorment els àrabs batejaren com Medina Selim. El Cid hi va fer de les seves per aquestes terres d’on se suposa que és l’ànonim autor del Cantar del Mio Cid. A destacar l’Arc de Triomf (segles II i III) que el veiem pintat sobre uns tendalls, doncs l’estant restaurant. Baixada a la carretera, la part nova, on trobem l’hotel, abans de sopar bogada general- a tots els balcons hi penja roba de ciclista- i després una caminadeta per estirar les cames i a descansar.

Dimecres 15. Medinaceli-Molina de Aragón (90 Km.aprox.)
Avui un camí-sender ens porta a l’Alcarria, una comarca al nort de la província de Guadalajara, pedalejant pel mig de boscos immensos, passant pels pobles de Luzón, Ciruelos del Pinar per parar a dinar a Cobeta uns entrepans, totalment improvisats de “chorizo artesano en aceite” que fan plorar, sobretot quan s’acaben, de postre gelats i cafès.
Recuperades les forces ens endinsem per el Barranco de la Hoz-del rio Gallo- espectacular per les formes que amb el pas del temps han anat agafant les roques, semblants a un pastís de mil fulls. Al sortir del Barranc visitem l’ermita de Ntra. Sra. de la Hoz, on uns excursionistes d’autocar ens donen aigua, estabem secs. Parada per fer un refresc a Ventosa i cap a Molina de Aragón, final d’etapa d’avui; una altra població amurallada a destacar el Pont Vell sobre el riu Gallo, l’Alcazar i els barris de la Juería i la Moreria.

Dijuos 16. Molina de Aragón- Albarracín (108 Km. aprox.)
“Etapa reina”. Així ho marca la gràfica del “Road Book” amb un desnivell acumulat de 1.950 mts. aprox.
Com sempre poso en marxa el “pepos” (pensament positiu) i la meva particular teoria del “anar fent” o sigui les guerres si han de venir que vinguin al final doncs el més important és ARRIBAR, sí amb majúscules, arribar amb les forces físiques i mentals per l’endemà tornar-hi.
Bé, avui després de dinar a Orea, atravessar la serra d’Albarracin, frondosos boscos amb pistes i carreteres, durant tot el dia només hem vist dos cotxes.
Després de Bronchales ve una pujadeta i fenomenal baixada fins Albarracin, més de 500 mts. de desnivell. Degut a una petita “guerra” de les que parlava més amunt, acabo amb les cames tremolant però content d’haber-hi participat. En Jony, Sebas i Santi han fet podium.
Albarracin és una ciutat amb una història descomunal des de jaciments prehistòrics, probable capital preromànica reconquerida als musulmans en el segle XII, acabant cedint els seus drets forals i la independència en el segle XIX.

Divendres 17. Albarracin-Terol (56 Km.aprox.)
Etapa ligth? Doncs no! Molts kilòmetres de pujada que en el “Road Book” no es veien; sort que és curta i a l’hora de dinar ja som a Terol.
El més significatiu de l’etapa és la manca de rebentons i l’arribada a l’hotel MªCristina al dir-nos el recepcionista que parlavem indi i arribar a reptar el nostre boss -Josep Mª Riera- a sortir “a la calle” per tal de barallar-se. N’hi ha que tenen els nervis i l’estupidesa a flor de pell... sort que l’hotel pertany a una cadena catalana amb seu a la Via Laietana de Barcelona.
A l’hora de sopar dues sorpreses , la primera pastis d’aniversari per l’amic Narcís amb cantada de felicitació. La segona no se l’esperava ningú en Jordi Vidal-Gandi-, ens vol deixar i tornar a casa, manifesta no sentir-se còmode entre tants de cascs i ell sol amb la gorra de bisera.
Tothom li fa costat i finalment “the boss” el convenç perquè acabem junts el que vàrem començar fa sis dies.
Terol existeix! I tant que sí. Amb un magnífic centre històric on destaquen les torres mudejar que eren les entrades i sortides de la fortificada vila, la plaça i la font “del torico”. L’ajuntament ornamentat amb tapissos i quadres referents als “ Amants de Terol”.

Dissabte 18. Terol – Segorbe (114 Km. aprox.)
Llarguíssima etapa, quasi tota pedalant per la Via Verda, antiga via de tren miner que avui moltes autonomies promouen turísticament.
Fort començament per la pujada al port d’Escandon d’on ja agafem la via verda, amb moltíssimes pedres – masses – En joan perd part de la motxilla, sort que és el penúltim dia.
Dinem paella de menú a Barracas, província de Castelló. Arribada a Segorbe a les 20:00 hores bastant cansats. Hem degustat cireres i nespres agafats dels arbres del camí, cosa que ens ha ajudat a anar pedalant.
Darrer sopar a l’hotel i la Cristina proposa un brindis per els guies Riera i Pepe, que fem amb molt de gust doncs s’ho han currat molt bé.
Passejada per el cente de Segorbe, molt animat al ser dissabte, una orxata valenciana i a dormir.

Dimenge 19. Segorbe-València (76 Km.aprox.)
Semblava que quasi tot seria baixada, doncs estava equivocat. Atravessem les serres d’Espadan i Calderona pujada molt dura que per sort trobem la “Masia del Coronel” on carreguem els bidons d’aigua, doncs estaven buits. Aquesta masia té moltes Has. i es dedica a la cria de cavalls i braus de raça que veiem de ben aprop. Seguim per el collado de la Moreria ja entran a la serra litoral acompanyats per un biker de la zona - va a dinar a Betera - el mateix poble que nosaltres; baixem fins el pla de València on fa una calor sofocant, sembla que surti foc de terra.
Dinem a Betera acompanyats per l’Aida i la Lidia, dues madrilenyes vingudes expressament de la capital per saludar a la Isabel i en Pepe, ja que l’Aida va fer el marroc amb BTT amb ells. Un altra brindis per donar per acabat el camí del Cid, sans i estalvis, amb l’encàrrec al responsable que es comenci a currar una altra sortida per una propera ocasió.
Arribada a València sense cap incident, trobada d’en Benjamín amb l’autocar a punt per estar a Barcelona a les 23:30 hores aproximadament.

PARTICIPANTS DEL CAMI DEL CID. GRANS TRAVESSAIRES. JUNY 2005

PABLO SAEZ Bon imitador dels bultos lleonats. Si no té problemes de bici, no el sents, gran fotògraf i col.laborador en tot.

BERNAT LLAVINIA ¡Passo al càmara número 2!. Sempre riu i explica anècdotes del “Canari que no para de cantar”, en té moltes i bones.

CRISTINA VELAT Preocupant-se sempre perquè els guies funcionin i ens portin a trobar una mica d’aigua per un “bañito” o quan et pregunta ¿Has oido la musiquita? Després de demanar-te que facis una foto amb la seva càmara.

ISABEL GANDIA Ciclisticament parlant la “dona 10”, difícil de seguir doncs està en una forma extraordinaria. Pel demés ho deixarè per en Pepe, el seu marit.

JOSE RUIZ En Pepe, el segon d’abord. Molt bé col.laborant amb el “boss”. Domina el GPS, internet, etc. Sort que això el manté ocupat.

JOSEP Mª RIERA El “pal de paller” de tot aquest guirigall i fundador dels Grans Travessaires. Es “curra” totes les rutes orientant-se molt bé sobre el terreny.

CARLES REBOLL Va arribar una “mica tocat” i el tercer dia va tornar a Barcelona aconsellat per un amic doctor. Savia i valenta decisió.

JORDI VIDAL Alies Gandi, gran fitxatge nouvingut. Surt de la normativa bike al anar sense casc i amb sandàlies, però ens va demostrar que a la seva manera arriba a tot arreu. Disposa d’un lèxic amplissim, tenint la paraula adecuada per a cada ocasió.

ALBERT JORBA El que en sap més de bicicletes, teòrica i mecànicament. Sort vàrem tenir d’ell amb els problemes dels canvis, llantes, raigs, etc. Ah! S’orienta fenomenalment amb posició solar.

JOAN MIRAS L’avi del grup, quasi sempre pedalant al davant i donant guerra. Acudits sempre apunt... ara quan dorm ho fa sol perquè ronca com ningú...Potser troba a faltar la seva calaixera?

JORDI ISERN He “fruit” molt amb la vostra companyia.

SEBASTIÀ VILARASAU Gran i elegant pedalada que quan vol és molt difícil de seguir el seu ritme.
Cada dia despatxava telefònicament assumptes de feina. És com si no desconectes del tot.

SANTI PERALTA “EL CICLISTA”. Apunt per el que faci falta. Dominant totes les línies, al davant, al darrera, fotos, pel·lícules, acudits, bañitos a tota hora. Preparant-se per la “guerra” tres dies d’arrós blanc amb ou dur! No n’hi havia per tant.

NARCÍS TENAS El tresorer del grup. L’home dels calers , feina ben feta...potser una mica massa acurada en el seu particular seguiment del “road book”.

JOAN NAVARRA “Jony”. El comptable dels rebentons, molta feina. Sempre a punt per ajudar en les incidències mecàniques; molt fort pedalant sobretot en pla i baixada.

ALFONSO RUANO “El Màlaga” Com bon andalús molt bo explicant acudits i anècdotes dels viatges que ha fet, que no són pocs. Càmara d’or, doncs ha estat el que més rebentons ha patit, cinc!.

Bé amics, aquesta és una visió molt particular i resumida de les vivències que hem compartit durant aquests vuit dies de “pedaleo”. A destacar el gran companyerisme i camaraderia de tots els participants. Això fa que ja pensem en la propera trobada...que sembla ser podria ser “internacional”.

Una abraçada,

Jordi Isern